A reveure, Gerard

En Gerard va arribar a la meva vida per sorpresa i per casualitat. Estàvem reunint un grup de redactors per tal d’elevar la secció “Espanya” i quan ell va arribar ja havíem tancat el procés, doncs massa gent havia atès la crida.
Malgrat tot, quelcom em va dir que ell valia la pena, així doncs vaig decidir deixar-lo entrar. Aquella va ser una de les millors decisions de la història d’Elestado.net! I també dels últims anys de la meva vida.

No tan sols es va destapar ràpidament com un líder nat, per la qual cosa el seu ascens a la direcció de la secció es va produir en setmanes, sinó perquè era responsable, honest i treballador, com tan sols pot ser-ho un company, en el sentit més polític de la paraula.

Escrivia de manera ràpida i bé, tenia autocrítica, entenia a l’instant les noves directrius i tenia visió periodística, només cal veure els seus textos. La seva iniciativa pròpia ha dotat al diari d’un nou nivell de qualitat i credibilitat.
Havia d’esdevenir un dels puntals del periodisme alternatiu que ha de venir.

En el pla personal, vaig conèixer una persona encantadora, agradable, lluitadora, amb una rauxa de la que mou el món. Vaig tenir la ocasió de mantenir diverses converses amb ell en les que vam estrènyer llaços fins al punt de considerar-nos amics.

Allò que més em dol és que ha marxat algú que tenia ganes de viure, que tenia fam de fer grans coses i que contava amb la intel·ligència i la voluntat de dur-les a terme. Jo no dubtava del seu enorme potencial.

Estic destrossat amb la notícia. Amb ganes de vessar la meva ràbia contra la injusta lògica que sembla perdre la seva essència quan s’endú vides joves amb tant per fer i per dir.

He perdut un bon amic. Però en Gerard no se’n anirà mai perquè he après molt amb ell. Sempre el duré amb mi en cada actitud. Mai oblidaré el seu exemple. La seva petjada quedarà inesborrable en els cors de la gent d’ElEstado.net.
No vull acomiadar-me de tu, germà, doncs no puc, i no vull!
Així doncs deixa’m dir-te que ja ens veurem.

Fins sempre, Gerard. Et vaig estimar i et segueixo estimant moltíssim.

Traduït per Meggy Williams.

Soy el director de ElEstado.Net.

He escrito varios libros:

- Socialismo en Sudamérica (Editorial El Perro y la Rana, 2010).
- Honduras: el sueño liberador convertido en pesadillas opresora (2009).
- El libro negro del bipartidismo (Editorial Mandala, 2018).

Gerard Ticó Guiu, siempre en el recuerdo. Descansa En Paz hermano.

¡Muchas gracias por leer ElEstado.Net!

Gonzalo Sánchez

Soy el director de ElEstado.Net. He escrito varios libros: - Socialismo en Sudamérica (Editorial El Perro y la Rana, 2010). - Honduras: el sueño liberador convertido en pesadillas opresora (2009). - El libro negro del bipartidismo (Editorial Mandala, 2018). Gerard Ticó Guiu, siempre en el recuerdo. Descansa En Paz hermano. ¡Muchas gracias por leer ElEstado.Net!

Un comentario en “A reveure, Gerard

Queremos leer tu opinión.